El Carxe a la Viquipèdia
Localització del Carxe a la Regió de Múrcia
El Carxe és una serra de 1.371 metres d'altura i que dóna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l'Altiplà i Favanella a l'Oriental on es parla català de forma continuada des del segle XIX. També és el nom de la partida menys xicoteta d'aquesta zona. Té uns 300 km2 de superfície i 529 habitants empadronats (2003).
Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des de els anys 50 del segle XX es coneix la seua existència com a zona de parla valenciana. Malgrat que el català no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla, a petició del propi Ajuntament.
Nuclis de població
Els nuclis de població catalanoparlant que conformen el Carxe es troben dins de tres termes municipals:
Terme municipal de Iecla
el Carrascalejo
els Pinillos
Quitapellejos
el Raspai, també conegut localment com el Carxe.
Terme municipal de Jumella
l'Alberquilla
el Canalís de Crespo
la Canyada del Trigo
els Càpitos
les Cases del Conill
les Coves de Penya-roja
els Escandells
l'Esperit Sant
la Raixa
la Sarsa
la Torre del Rico
la Tosquilla
Xamaleta
Terme municipal de Favanella
la Canyada de l'Alenya
les Cases dels Frares
el Collado dels Gabriels
l'Ombria de la Sarsa
Història
Mapa de la zona del Carxe, segons estudis de Manuel Sanchis i Guarner
Després de l'expulsió morisca al segle XVII gran part dels extensos termes de Iecla, Jumella i també de Favanella havien restat gairebé despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i en la dècada del 1878 al 1887 foren donades en emfiteusi per a llur explotació agrícola. Es produí aleshores una forta emigració, potser iniciada ja uns anys abans amb menor intensitat, de llauradors procedents de les Valls del Vinalopó, que hi portaren llur llengua.
Aquests pobladors s'establiren a les planades que formen les capçaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa, i en alguns casos —Carrascalejo, els Pinillos— també més al nord, fins a tocar gairebé de Iecla, i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d'on ha pres nom la comarca. Hi fundaren una vintena de viles i llogarets que mai, però, no han tingut independència administrativa i han romàs sempre com a pedanies de Iecla —pedania del Carxe—, de Jumella —pedanies de l'Arbequilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa— i de Favanella —pedania del Collado dels Gabriels, la Canyada de l'Alenya i de l'Ombria de la Sarsa.
Demografia
La població de la comarca del Carxe, que el 1950 era de devers 3.000 habitants, no arriba actualment al miler, a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura. En algunes pedanies, especialment a les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ningú permanentment. La majoria dels habitants, tot i que segueix empadronat, resideix ara a les viles grans properes -a les murcianes de Jumella i Iecla, o a la valenciana del Pinós- i només s'hi desplaça per als treballs agrícoles.
El Carxe és una serra de 1.371 metres d'altura i que dóna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l'Altiplà i Favanella a l'Oriental on es parla català de forma continuada des del segle XIX. També és el nom de la partida menys xicoteta d'aquesta zona. Té uns 300 km2 de superfície i 529 habitants empadronats (2003).
Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des de els anys 50 del segle XX es coneix la seua existència com a zona de parla valenciana. Malgrat que el català no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla, a petició del propi Ajuntament.
Nuclis de població
Els nuclis de població catalanoparlant que conformen el Carxe es troben dins de tres termes municipals:
Terme municipal de Iecla
el Carrascalejo
els Pinillos
Quitapellejos
el Raspai, també conegut localment com el Carxe.
Terme municipal de Jumella
l'Alberquilla
el Canalís de Crespo
la Canyada del Trigo
els Càpitos
les Cases del Conill
les Coves de Penya-roja
els Escandells
l'Esperit Sant
la Raixa
la Sarsa
la Torre del Rico
la Tosquilla
Xamaleta
Terme municipal de Favanella
la Canyada de l'Alenya
les Cases dels Frares
el Collado dels Gabriels
l'Ombria de la Sarsa
Història
Mapa de la zona del Carxe, segons estudis de Manuel Sanchis i Guarner
Després de l'expulsió morisca al segle XVII gran part dels extensos termes de Iecla, Jumella i també de Favanella havien restat gairebé despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i en la dècada del 1878 al 1887 foren donades en emfiteusi per a llur explotació agrícola. Es produí aleshores una forta emigració, potser iniciada ja uns anys abans amb menor intensitat, de llauradors procedents de les Valls del Vinalopó, que hi portaren llur llengua.
Aquests pobladors s'establiren a les planades que formen les capçaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa, i en alguns casos —Carrascalejo, els Pinillos— també més al nord, fins a tocar gairebé de Iecla, i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d'on ha pres nom la comarca. Hi fundaren una vintena de viles i llogarets que mai, però, no han tingut independència administrativa i han romàs sempre com a pedanies de Iecla —pedania del Carxe—, de Jumella —pedanies de l'Arbequilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa— i de Favanella —pedania del Collado dels Gabriels, la Canyada de l'Alenya i de l'Ombria de la Sarsa.
Demografia
La població de la comarca del Carxe, que el 1950 era de devers 3.000 habitants, no arriba actualment al miler, a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura. En algunes pedanies, especialment a les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ningú permanentment. La majoria dels habitants, tot i que segueix empadronat, resideix ara a les viles grans properes -a les murcianes de Jumella i Iecla, o a la valenciana del Pinós- i només s'hi desplaça per als treballs agrícoles.
Comentarios