Article de Pere Mayans sobre el carxe

Article pensat per fer conèixer la comarca del Carxe a la resta dels Països Catalans Contràriament a allò que es pensa popularment, la darrera expansió de la llengua catalana no és la ciutat de l’Alguer, sinó que ho és la comarca del Carxe, un territori que forma part actualment de Múrcia, una de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol. El Carxe és una subcomarca, d’uns 300 km2 (compareu-los amb els 224 km2 del terme municipal de l’Alguer), estretament vinculada econòmicament, social, cultural i, òbviament, lingüística a la comarca valenciana de les Valls del Vinalopó. La població del Pinós de Monòver, dins del País Valencià, és l’autèntica capital de la vintena de pobles i llogarets, sense municipi propi, que formen el Carxe. Els nuclis de població més importants són el Carxe o Raspai –pedania1 que depèn del municipi de Iecla–, la Canyada del Trigo, la Torre del Rico, l’Alberquilla, la Raixa i la Sarsa -pedanies de Jumella, població famosa pels seus excel·lents vins–, i, finalment, la Canyada de l'Alenya o els Martines, el Collado dels Gabriels i l’Ombria de la Sarsa –pedanies de l’ajuntament, també murcià, de Favanella.

Aquesta “darrera conquesta territorial portada a terme per gent de llengua catalana, una conquesta d’aladre2, no d’espasa”, com bé destacava en els anys 70 Antoni Ròdenas, una de les persones que va (re)descobrir aquestes terres a la resta dels Països Catalans, és relativament recent. Els últims estudis ens porten a creure que el Carxe va ser repoblat al tombant dels segles xix i xx, quan la fil·loxera obligà els llauradors valencians a buscar nous terrenys per al cultiu de la vinya. Aquesta gent provenia, en la seva majoria, del Pinós, de Monòver (poblacions de la comarca de les Valls del Vinalopó) i de Novelda (comarca del Vinalopó Mitjà), la qual cosa es pot veure encara en el parlar dels habitants del Carxe, que, bàsicament i com ells mateixos reconeixen, és igual al de Monòver amb algunes característiques del de Novelda. En definitiva, a la zona es parla valencià meridional, amb alguns trets que reflecteixen el gran contacte amb el castellà. Històricament, el Carxe havia estat una terra de ningú, una terra de frontera durant segles, amb una densitat molt baixa de població castellana després de l'expulsió dels moriscos3 en el segle xvii. Per tant, la poca població castellanoparlant es va assimilar ràpidament, ja que la vida econòmica, social i les relacions humanes eren molt més intenses amb el País Valencià que no pas amb els pobles murcians (per exemple, la Canyada del Trigo és a 8 quilòmetres del Pinós, mentre que Jumella és a 38 km; o Raspai és a 5 km del Pinós, mentre que Iecla és a més de 20 km).

En l'actualitat, la darrera conquesta dels catalanoparlants viu una situació de lent decaïment, com totes les zones agrícoles de secà. Dels 3.000 habitants que aproximadament hi havia els anys 50 del segle xx, a hores d’ara n’hi queden poc més de 500 (529 empadronats el 2003). A la comarca només hi ha tres escoles, amb poquíssims alumnes, en les quals no s'ha ensenyat ni s'ensenya ni una paraula de valencià. Fins i tot, és interessant de destacar que si els nois de la comarca van a estudiar al Pinós poden demanar l’exempció de l’assignatura de valencià, ja que són murcians. L'Església ha estat i és totalment castellana i castellanitzadora. És més, les autoritats murcianes mai no s'han preocupat per aquestes terres: una demostració ben palesa la tenim en el fet que a la Torre del Rico no es va acabar el clavegueram i la instal·lació telefònica fins a l'any 1994, quan un grup de veïns encapçalats per la pedània van demanar segregar-se de Jumella i agregar-se al Pinós si l’ajuntament no els solucionava els problemes que patien. En els anys darrers, però, hi hagut un cert intent de reviscolament de la identitat valenciana d’aquestes terres. És especialment destacable la feina que féu l’entitat El Bull, associació cívica per a la normalització del valencià de Monòver, que ha organitzat jornades de divulgació de la realitat del Carxe. A més, el Carxe ha esdevingut, en els darrers anys, un dels punts de partida del Correllengua, que, des de diversos punts del país (des de Perpinyà fins a Guardamar, passant per Fraga i Menorca), reivindica la unitat de la llengua catalana i la difusió social de l’ús de la llengua. Com a dada curiosa, recentment (el 2005) l'Acadèmia Valenciana de la llengua ha ofert classes de llengua als municipis on s'engloben aquests nuclis de població catalanoparlants. Els resultats, segons la regidora de cultura de Iecla, únic municipi que acceptà la iniciativa, encara estan “molt verds”.

Pere Mayans

1 Entitat local menor, sense municipi propi.

2 Paraula del català occidental, geosinònim de la paraula del català oriental arada (en alguerès arado).

3 En parlar del moriscos, ens referim a la població de llengua àrab i de religió musulmana que quedaren en territori cristià després de les conquestes de l’edat mitjana i que no foren expulsats definitivament fins al segle xvii.