27 sept. 2008

L'altra Franja de Ponent

per Rafael Poveda

Esther Limorti, Artur Quintana, El Carxe- Recull de literatura popular valenciana de Múrcia, col·lecció "Ensayo e Investigación", edita Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant 1998, 320pàg.
Aquest llibre presenta un subtítol tan novetós com literatura valenciana de Múrcia. I diem novetós perquè fins ara les referències a la nostra llengua i la nostra cultura en les terres de l’administració murciana eren molt minses i es reduïen a les entrades de l’Enciclopèdia Catalana o vagues noticies de Sanchís Guarner i un poc més en Antoni Ródenas. És comprensible si tenim en compte que la comarca del Carxe és un territori que fou repoblat després de l’expulsió dels moriscos per valencians que dugueren la llengua de nou. Aquesta comarca fronterera entre el País Valencià i Múrcia es concreta en els poblets que voltegen la imponent muntanya del Carxe amb més de mil metres. El poblets o llogarets que la composen són en total 22 L’Alberquilla, Balonga, El Canalís de Crespo, El Cantón, La Canyada de la Alenya, Els Càpitos, El Carrascalejo, Les Cases del Conill, Les Cases dels Frares, El Collado dels Gabriels, Les Coves de Penya-roja, Els Escandells, Esperit Sant, Ombria de la Sarsa, Quitapellejos, La Raixa, La Sarsa, La Tosquilla, Xamaleta, i els més importants El Carxe, Canyada del Trigo i Torre del Rico. Cap d’ells és ajuntament i són pedanies que pertanyen administrativament dels Ajuntaments de Jumilla, Yecla ó Abanilla amb un total de mil habitants escasos.
Els autors ha basat el seu treball en la recerca de la literatura oral de moltísimes veïns que viuen normalment en aquesta comarca. Els informants són majoritàriament persones de avançada edat que encara conserven en la memòria les rondalles, els dits, les cançons i fins i tots la música. Limorti i Quintana han transcrit amb criteris filològics les centenars de hores de gravació que van efectuar al llarg de tres anys a uns 200 informants. En elles podem trobar narrativa diversa: Antirrondalles, contes meravellosos, contes no meravellosos, contes animalístics, bertranades, apòlegs, contes encadenats, llegendes, facècies, acudits, història oral i etnotextos. També trobem alguns textos de teatre referits als anomenats jocs de pallissa, que eren breus comèdies que es representaven de manera improvisada en les cases de camp per les festes o a l’acabament de les jornades de treball sobretot en la sega i en la verema. Tot seguit una de les parts més sucoses del llibre és el cançoner. En ell, i amb més de cent pàgines, podem llegir les cançons més tradicionals acompanyades de la partitura musical. Estan dividides en cançons de Nadal, de Pasqua, de festa, d’infants, de jocs, cançons eliminatòries, de pobles i geogràfiques, de xafardeig i burla, de menjar i beure, escatològiques i picants, de festeig i casori, també trobem un bon recull de oracions, encantalls, mimologies, tornaveus, embarbussaments i endevinalles.
Es complementa el llibre amb més de quatre-cents refranys i altres tantes frases fetes d’allò més sucoses.
Aquest treball, si més no, ve a demostrar de manera contundent la riquesa i vivacitat que encara manté el català a terres de Múrcia. La franja de ponent del sud, de la mateixa manera que la del nord, és un territori cultural i lingüístic al que no podem renunciar. Ara mateix i encara que la constitució espanyola així ho contempla, els drets lingüístics d’aquestes persones no estan reconeguts. De fet la Comunitat autònoma de Múrcia en el seu estatut es declara monolingue i no reconeix la dualitat lingüística dels seus habitants. És per això que la lectura d’aquest llibre, a banda de les seues riquísimes aportacions, ens ha produït un encoratjament que amb tota seguretat ens conduirà a una reflexió profunda de la nostra consciència nacional.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

visca el carxe!

Carles Tomàs dijo...

Una salutació al Carxe des de Gandia.
Seguiu publicant coses que les llegirem. Ara mateix us pose com a blog que seguisc

garrotipadur dijo...

No soc del Carxe però m'agrada molt eixa zona i vist la gran desconeixença d'eixa bonica zona doncs vaig decidir dedicar-li un blog.

Aniré afegint cosetes poc a poc però clar,no tinc molta més informació que la que apareix ja al blog.

Anónimo dijo...

Hombre, está bien defender la lengua y tal...pero decir que "todavía mantiene la vitalidad" cuando los informantes tienen más de 80 años todos....pues es muy poco riguroso, ¿no?
No pasa nada si se pierde en Murcia el valenciano...más triste es que en Valencia capital ni en l'Alacantí se hable.

garrotipadur dijo...

El que dius és cert però no del tot perquè Ester Limorti i Carlos Poveda tots dos de Monòver són joves.

Està clar que les primeres fonts són molt antigues però supose que perquè no interessava o per desconeixença del territori.

Si que és trist,i es parla molt poc a totes les grans ciutats.

Cesc dijo...

Bé, que es perda el valencià del carxe significa una reculada més del valencià i, per tant, no és que ens haja de fer molta gràcia!

Anónimo dijo...

Bona tarde

Soc Catala de Tarragona (fill d'emigrants murcians)i hem sembla una llastima que es perdi el valencia a Murcia,trobo que totes les variants del catala s'haurien d'intentar preservar, i defensa una mica de la llengua espanyola,llengua majoritaria y omnipresent.
salut!